NO SOM EL SEU FORMATGE........RATES!!!!!

Casi segur que deu tenir importància qui pugui guanyar o no les properes eleccions. Peró el que és cert és que els que treballem, per que d'altres es posin les medalles, tornarem a ser els que paguem els plats trencats.

La reforma laboral i la cisí amb que la justifiquen, la va sembra el PP (amb la inexcusable participació, per no dir imposició de CiU), Regan i la Tacher com a Mesíes del neoliberalisme.

Però que es deixin de punyetes, els que es desviuen per cuidar el jardí i allò que van sembrar, hores d'ara son els socialdemòcrates de torn. PSOE i PSC, que per cert es presenten fins i tot més a la dreta que Mr. Obama. Tot això mentre el PP es el partit dels treballadors.

Els treballadors mai no em necessitat partits i menys d'aquesta classe per a resoldre les nostres dificultats. Un dia per que ens tenen al davant i alta per que ens necessiten fent-los costat . Mentre permetem que ens instrumentalitzin ens aniran fotent un dia els uns i un altre dia els altres. Això deu ser l'alternança, no?

Aquí lo de tots ja no hi conta. Va contar en el moment que servia per a uns pocs. Tenim el cas Palau i la colla de canalles polítics que destapa i destapara. Tenim casa nostra amb més forats que un gruyère . Un dia tenim 4 milions, de cop i volta poden ser 6 com 10 i darrerament ja hi diuen 11, si el ball de milions es traduís en ball de vots de ben segur que els nostres benvolguts directius del Liceu, i totes les institucions similars amb càrrecs polítics, patirien contraccions agudes d'esfínters.

Estem on estem per que han anat fent i els hem deixat. Això si, fent-nos creure que els assalariats, hipotecats fins a les celles, eren aquella classe mitja- que no treballadora o obrera- que els convenia per des conscienciar-nos, des activar-nos...... Una mentida més que es nodreix de la vanitat i l'avarícia humana.

Uns es reuneixen cada final de Maig -aquest any a Sitges- d'altres al bar de la cantonada , o amb molta sort a centres o locals de caràcter social- polític; sí, polítics de la vida, del que realment ens afecta, del dia a dia i no del saqueig i la guerra, de la mort. Es igualment botí el que extreuen de Iraq o Afganistan, que el que usurpen de les nostres arques públiques per a dóna'ls-hi als bancs , farmacèutiques i petrolieres. Es també cruent el resultat dels conflictes bèl·lics i la destrucció del treball, al cap i a la fi tot es tradueix en danys col·laterals per a nosaltres, les víctimes. Per a ells, no ens enganyem, tot son beneficis (li poden dir reducció de pèrdues, tan se val, en definitiva mantenir la avarícia a nivells que costa imaginar i creure).

Els bandolers de les consciencies o ideologies, igual que els seus amos -els lladres del beneficis i les vides dels altres, nosaltres- no mereixen cap consideració de la nostra part. Ans al contrari, si no ens enfrontem a la manera en que ens fan viure, o malviure. Si no ens organitzem en contes de deixar que ens organitzin. Si no donem contingut a la democràcia, conquerint formes directes i consolidant-les en l'estructura social i cultural (això inclou indiscutiblement el mon del treball), podem dir que som esclaus i complaguts, malalts de la seva cobdícia i que estem condemnats a repetir errors constantment, segons les seves voluntats i interesos, que no son els.

Perdrem el cotxe, la moto, la casa, i tant com haguem devorat en la il·lusió dels trileros que governen..... A les hores veurem que hem fet tard, que no hem arribat en lloc, que continuem sent treballadors – possiblement sense feina- i que al veí del costat, el company del davant també li havia passat. Ara es quan podria ser que no sabem...no ens expliquem... d'on ve la nostra indolència, l'apatia, el culte a insolidaritat: Doncs bé ara ja som acostumats, adoctrinats .....Tornem a votar a algú pel que sigui..... i ja tornarem a tenir a qui donar-li la culpa de tot.

Si qualsevol altre mon es possible i no som capaços de plantejar-nos-el ara ens mereixem i en guanyarem més del mateix. I DE BEN SEGUR QUE ENS EL DONARAN EL INSACIABLES CARRONYERS QUE MANEGUEN LA POLÍTICA AMB ELS CORDILLS DE LA ECONOMIA COM A BANDERA.

Pel que far al Liceu, que no vulguin que els que treballen paguin els plats trencats dels que han mal gestionat. Ja fa anys que això no és una propietat privada, malgrat si és una empresa privada la que ens te contractats.

Cadascú que prengui les seves responsabilitats i si s'ha de cridar a Garzón se'l crida, que la memòria no fa mal i de fet hi tenim dret, nosaltres i tota la ciutadania que son els veritables paganinis de tot plegat.

El Liceu va tancar per que entraven les tropes de Franco i para de contar. L'entrada del Francesc no es per a tant. Ja esta bé de fer carrera a costa dels treballadors i el diner públic. La ........ Cullell ja es va mostrar com a gran saltadora de trampolí, i el pitjor es que sembla que ha fet escola -si no que li preguntin al anterior gerent, el ....... Alié, que la va segui alegrement a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals- cap problema, la Caixa és gran, i si la hem d'engrandir.... doncs la privatitzem com tot, sanitat, educació, TVs,etc...

Resistencia,

democràcia directa i auto-organització .

Salut

ASAMBLEA

¿Qué se debe?

Los políticos tienen que obedecer los dictados de los mercados; “por que lo dicen los mercados” aducen. Sin embargo, los mercados no son elegidos, por lo que gobiernan en dictadura. Se puede considerar que está en riesgo el sistema democrático, si es que este se puede considerar como tal. Los que no se presentan a elecciones dicen lo que hay que hacer y los gobiernos acatan. No nos engañemos, la economía es política y mientras la controlen los grandes poderes, esta democracia es una falacia.
El trabajador es el que crea riqueza pero, mientras unos pocos se quedan con esa riqueza, el trabajador es quien paga las malas políticas. Sin trabajadores no hay riqueza, solo los parásitos que se enriquecen a costa del trabajo son prescindibles.
Se hace reforma laboral pero no fiscal pues quien marca las normas son los que se niegan a pagar. Si de lo que se trata es de despedir con menor coste y reducir las garantías laborales en su conjunto, estamos retrocediendo y manejando conceptos del siglo XIX
Los partidos políticos tienen un único objetivo, ganar las elecciones, y para ganar las elecciones hay que decirle a la gente lo que quiere oír y hay que encontrar a quien lo dice bien. ¿El programa? Ya veremos luego. El resultado es que no hay debate, no hay convicción, no hay propuestas ni argumentos. Ya no estamos en democracia, estamos en demagogia. Estamos en el plebiscito permanente.
Esta crisis está haciendo que se desmoronen muchos principios liberales o neoliberales, parece que a fin de cuentas el mercado no se regula solo, que puede colapsarse, y entonces, hay que llamar al estado y decirle lo que debe hacer. Está claro, se privatizan los lucros y las perdidas las asumimos todos.
El capitalismo tiene la piel dura y aguanta a costa de los de siempre. Si seguimos esperando a que nos organicen la vida y no tomamos conciencia movilizándonos y diciendo: basta nosotros decidimos, seguiremos pagando.
Esta ronda también la pagaremos nosotros pero la próxima….

Manolo Martínez

COMENTARI A LA CARTA DIRIGIDA AL SR. MARCO DEL DIA 10 DE JUNY

Pasa la vida, tus ilusiones y tus bellos sueños, todo se olvida...

Quién nos lo iba a decir hace cuatro días, o quizás cuatro años, cuando el GTL era la punta de lanza de los teatros europeos vanagloriándose de los éxitos adquiridos (a nivel económico, por supuesto) y repartiéndose momios y prebendas entre los altos ejecutivos de la empresa, fuera de los libros (de cuentas) eso sí.
Ahora llega la crisis y llega a todas partes. Al mundo de la Ópera también, ¡huy! ¡qué pena!. Parece que vamos a tener que apretarnos el cinturón y subirnos los tirantes floreados para que se nos vean los calcetines marcando las bolicas un 5%. También habrá que limitar los asesores y los familiares de políticos nepotistas que igual te colocan a una prima que te fríen un presupuesto. Jolín, eso duele…
Además de ajustar no se sepa qué cantidad de cosas, también tendremos que hacerlo con las personas y los sueldos (despidos, recortes…) por lo tanto con los viajes y con los dorados homenajes y con los tejemanejes y hasta con el tiempo de los relojes.
También se comenta que la cosa llegará al escenario, a las producciones, volviendo de una vez por todas hacia el mundo de la caspa, más zarzuela, más opereta ¡coño! Repertorio, repertorio, repertorio…Adios Europa, hola España (cañí) adiós progreso, hola Eunucos (de Aida) y hasta hay quién dice que se tendrán que limitar la cantidad me mercedes clase c en escena para Carmen, y acortar los mástiles, y reteñir las banderas bicolores ¡qué injusticia!
El mundo de la frivolité, del jabón y el paripé va a entrar en un desenfoque irremediable, con lo mal que eso queda, y en un luto riguroso ¡qué soso! y la cultura de las élites ¡huy! ¡Qué palabras! se la va a ver con la más fea, que no con la más calva.

El puente de mando del buque fantasma del pan de oro y el terciopelo, con todos los respetos que se merezca, se asusta y se siente compungido y también mareado y no encuentra recursos para capear el temporal, a pesar de la experiencia adquirida en el pancartismo rogelio venido a menos y fraguado, como se sabe, en las fiestas populares paseando el abanico y en la política del salón de un municipio colindante con ínfulas de gran ciudad.

En el GTL, con su parasitado abolengo y su ringorrango, su pompa, su boato y su “yes very well”, se ha hecho teatro, ópera, ballet, muchas veces a pesar de sus gestores, y los que hemos visto pasar a tantos no nos sentimos turulatos cuando vemos a los recién llegados queriendo solucionar el mundo y las galaxias, cuando lo que demuestran es su insolvencia, su ineptitud y su santísima pachorra.

¡Amputarle! –dijo el coronel desde encima del caballo- a ver si le podemos salvar al pobretico lo que le queda.

Muchos es posible que lo veamos desde la calle, que corre más aire, y los más listos, que siempre son los mismos, los de siempre, seguro que se van “pa” a otro “lao” a seguir tocando lo que no suena.

A mí se me ocurre que se vayan ellos, por si vale el cambio de enfoque.

...Y pasa la gloria y ves que de tu obra ya no queda ni la memoria...

Reflexiones

En 1995, la American Psychiatric Association publicó un informe sobre la patología criminal. ¿Cuál es, según los expertos, el rasgo más típico de los delincuentes habituales? La inclinación a la mentira. Y uno se pregunta: ¿No es éste el más perfecto identikit del poder universal? ¿Qué debe leerse, por ejemplo, donde dice: «libertad de trabajo»? Debe leerse: derecho de los empresarios a arrojar al tacho de la basura dos siglos de conquistas obreras. Se trabaja el doble a cambio de la mitad: horarios de goma, salarios enanos, despidos libres, y que Dios se ocupe de los accidentes, las enfermedades y la vejez. Las principales empresas multinacionales, Wal-Mart y McDonald’s, prohíben expresamente los sindicatos. Quien se afilia a un sindicato pierde su empleo en el acto. En el mundo de hoy, que castiga la honestidad y recompensa la falta de escrúpulos, el trabajo es objeto de desprecio.
Eduardo Galeano

"El peor analfabeto es el analfabeto político. No oye, no habla, no participa de los acontecimientos políticos. No sabe que el costo de la vida, el precio de los garbanzos, del pan, de la harina, del vestido, del zapato y de los remedios, dependen de decisiones políticas. El analfabeto político es tan burro que se enorgullece y ensancha el pecho diciendo que odia la política. No sabe que de su ignorancia política nace la prostituta, el menor abandonado y el peor de todos los bandidos que es el político corrupto, mequetrefe y lacayo de las empresas nacionales y multinacionales".
Bertolt brech

Adeus cidadão

"La vida es un minúsculo espacio de tiempo entre la nada y la nada. La muerte es un proceso natural, casi inconsciente. Entraré en la nada y me disolveré en ella" http://www.josesaramago.org/

CARTA DE UN FUNCIONARIO A SU BANCO

*Muy señores míos:

Por la presente lamento comunicarles que he decidido pagar un 5% menos en el recibo mensual de la hipoteca que tengo con su banco. Ha sido una decisión difícil pero me es imprescindible recortar gastos para salvar mi economía particular y reducir mi déficit.

En situaciones como ésta es cuando todos debemos arrimar el hombro por lo que les pido comprensión y solidaridad.

Al fin y al cabo yo, como el resto de ciudadanos, colaboré en su día en la inyección de liquidez que recibieron ustedes para salvar el sistema financiero.

En realidad me he visto forzado a tomar esta decisión porque mis padres, al ver el saldo de mi cuenta corriente, temen verse en la obligación de dejarme dinero y ustedes, como banqueros que son, saben mejor que nadie que no tiene sentido poner capital si no es para conseguir pingües beneficios.

Me he informado y sé que es lícito tomar este tipo de decisiones de forma unilateral y sin previa negociación (Hay precedentes, ver declaraciones del presidente del Gobierno en el parlamento el pasado 12 de mayo).

Aprovecho la ocasión para comunicarles que ya dispongo de suficientes sartenes y no necesito que me regalen ninguna más.

Atentamente,

Un funcionario hipotecado. *

Cocaine Decisions

Corta una línea...
decisiones cocainómanas
eres una persona con trabajo sucio hasta las narices
tienes un empleo imaginario
donde las decisiones cocainómanas que tomas hoy
significarán que en algún otro lugar millones de tipos
harán lo que tú quieras

decisiones cocainómanas
eres un tipo de clase alta
no eres un tipo de mi clase
donde las decisiones cocainómanas que tomas hoy
no significarán nada después
cuando notes que se te cae la nariz

no quiero saber nada
sobre las cosas que sacas de tu nariz
o adónde van
pero si estás gastado por las cosas que te metes
me enojaré cada vez más
porque lo que haces y lo que dices
afecta mi vida de manera tal
que la odio a cada minuto

decisiones cocainómanas
eres un médico o un abogado
tienes una oficina con recibidor
donde las decisiones cocainómanas que tomas hoy
no serán descubiertas
por los clientes que mantienes a raya
hasta que sea demasiado tarde.

decisiones cocainómanas
eres un productor de cine
tienes contadores que proveen los números necesarios
para permitirte viajar a acapulco
donde todos tus amigos van
decisiones cocainómanas
debemos cuidarnos por las cosas que haces
nos has dejado comer la torta
mientras tus contadores te dicen: sí, sí, sí
tu especialidad es la fealdad cara
(¿cómo lo haces? -déjame adivinar...)
decisiones cocainómanas
decisiones cocainómanas
decisiones cocainómanas

Frank Zappa

No nos....dejemos engañar.......

son...son....lo que son !!!

Carta a Marco

A l'atenció de Joan Francesc Marco, Director General del Gran Teatre del Liceu

Ens posem en contacte amb vostè arran del que en el seu moment i en una reunió amb vostè mantinguda el dia 15/04/09, ens va semblar un comportament insultant envers els representants dels treballadors.
En aquesta reunió es va parlar de diverses coses i entre elles, de reposar òperes de producció pròpia per a sostenir despeses i recuperar la confiança del públic.
Hi va haver dos moments clau en la reunió: La seva defensa de la programació, de la qual ara sembla que canvia de criteri ( de savis és rectificar ) .I l'actitud aspra i acre, deduïble pel to i volum de la seva veu, quan se li va comunicar que algunes d'aquestes produccions pròpies s'estaven podrint.
Bé, com podrà veure en les fotos adjuntes, és indiscutible que s'estaven podrint. La seva defensa a ultrança dels responsables de la logística, es mostra ara equivocada. Quin cost tindrà tot el que s’ha deteriorat? Quines mesures imminents pensa adoptar? Permetrem que es faci malbé el patrimoni del Liceu?
De totes maneres, no és només del cost que això representa de on deriven les nostres queixes, sinó del maltractament i menyspreu mostrat envers unes persones que, a part de representar als treballadors, som també treballadors i coneixem per tant les circumstàncies que ens envolten. Ara lamentem, tots, la falta d'atenció amb que, des de la seva arribada, ens ha brindat.
No dubtem que hi ha més produccions que segurament s’han malmès, per tant esperem es prenguin mesures referents a això perquè el temps i els costos siguin més favorables a l'hora de reparar el que fos necessari.
Quedi clar que el nostre interès principal és anar a millor i per a això aportem el nostre bon ofici i coneixement de la casa. Si en comptes de discutir fets contrastables i contrastats ens posem tots a treballar, amb la major exquisidesa i en la mateixa direcció. Si en comptes de pretendre que les paraules de l'empresa siguin axioma i les opinions dels treballadors es posin sempre sota sospita, segurament millorarem tots.
Esperem que des de la responsabilitat i el diàleg, no visquem més moments tan desafortunats i desagradables envers les persones que treballem perquè el patrimoni del Liceu es conservi en les condicions òptimes que s'ha de fer.
Atentament
Comitè d'Empresa del GTL
Barcelona a 7 de juny de 2010.

Sembla mentida però es d'allò més cert........

Fa molt i molt de temps que anem donant voltes i més voltes, fins hi tot tombarelles. Que carai.......i salts mortals, en davant i en darrera.........El que calgui, per tal de fer i desfer allà on es pot .......i on no es pot, també.

La negociació del conveni s'esta duent a terme amb diferents trobades per col·lectius, es a dir: Administració, Escenari o Tècnica, Cor , Orquestra i la cinquena reunió és dels Aspectes Generals. El cicle es tanca amb un Plenari de la Mesa de Negociació del Conveni Col·lectiu, amb la presencia de President i Secretaria de la Mesa; concretem o si més no deixem reflectides, en l'acta corresponent, les diferencies.

Sense anar més lluny, els companys de la Tècnica hem hagut de fer memòria. Que quedi clar que és normal. Ben maldades anirien si no tinguessin la memòria més desenvolupada que els peixos.

Si .... I fent repas resulta que de tres reunions de conveni, més dos sobre hores extres com a tema exclusiu. Al sortir de la 3ª de Conveni no ens quadraven les reunions.......... M'explicare : Hem sortit d'aquesta tercera reunió de Conveni parlant, de fet, tan sols d'hores extres. Quina dèria!!!

Però sembla que lo bo d'exercitar la memòria és que ajuda a previndré l'altzaimer i tantes d'altres degeneracions......i per aquí anem cap a la memòria històrica i socio-laboral d'aquest regne, etc, etc.......

I contra.......l'esmentat mal degeneratiu, ens hem trobat en la necessitat de recordar als negociadors, per la part econòmica, lArt.35 de l'Estatut dels Treballadors i fins hi tot els hi hem subratllat.
Però es una llàstima, molt trist, que persones tan qualificades, com els nostres interlocutors, especialment els darrers fixatges, no estiguin a l'alçada. La dramatúrgia en aquest cas és un malbaratament de talents i que, com diuen; amb la que esta caient, no ens hauríem de permetre. Per ètica i dignitat ...........però d'això cadascú te lo que te.

Article 35
Hores extraordinàries

35.1 Tenen la consideració d'hores extraordinàries les hores de treball que es fan

per sobre de la durada màxima de la jornada laboral ordinària, fixada d'acord amb

l'article anterior. Mitjançant conveni col·lectiu o, si no n'hi ha, contracte individual, s'ha

d’optar entre pagar les hores extraordinàries en la quantia que es fixi, que en cap cas

no pot ser inferior al valor de l'hora ordinària, o compensar-les per temps equivalents de

descans retribuït. En absència de pacte en aquest sentit, s'entén que les hores

extraordinàries fetes han de ser compensades mitjançant descans dintre dels 4 mesos

següents a la seva realització.

35.2 El nombre d'hores extraordinàries no pot ser superior a 80 hores a l'any, llevat

del que preveu l'apartat 3 d'aquest article. Per als treballadors que per la modalitat o
durada del seu contracte facin una jornada en còmput anual inferior a la jornada

general a l'empresa, el nombre màxim anual d'hores extraordinàries s’ha de reduir en la
mateixa proporció que hi ha entre aquestes jornades.

A l'efecte del que disposa el paràgraf anterior, no s’han de computar les hores

extraordinàries que hagin estat compensades mitjançant descans en els 4 mesos

següents a la seva realització.

El Govern pot suprimir o reduir el nombre màxim d'hores extraordinàries per temps

determinat, amb caràcter general o per a determinades branques d'activitat o àmbits

territorials, per incrementar les oportunitats de col·locació dels treballadors en atur

forçós.

35.3 No s’ha de tenir en compte, ni a l'efecte de la durada màxima de la jornada

ordinària laboral ni per al còmput del nombre màxim de les hores extraordinàries

autoritzades, l'excés de les hores treballades per prevenir o reparar sinistres i altres

danys extraordinaris i urgents, sens perjudici de la seva compensació com a hores

extraordinàries.

35.4 La prestació laboral en hores extraordinàries és voluntària, llevat que aquesta

s'hagi pactat en el conveni col·lectiu o contracte individual de treball, amb els límits que

preveu l'apartat 2 d'aquest article.

35.5 A l'efecte del còmput d'hores extraordinàries, la jornada de cada treballador

s’ha de registrar cada dia i s’ha de totalitzar en el període fixat per al pagament de les

retribucions; s’ha de lliurar una còpia del resum al treballador en el rebut corresponent.

Salut, que no falti!!!!