pepito grillo: NO SOM EL SEU FORMATGE........RATES!!!!!

Casi segur que deu tenir importància qui pugui guanyar o no les properes eleccions. Peró el que és cert és que els que treballem, per que d'altres es posin les medalles, tornarem a ser els que paguem els plats trencats.

La reforma laboral i la cisí amb que la justifiquen, la va sembra el PP (amb la inexcusable participació, per no dir imposició de CiU), Regan i la Tacher com a Mesíes del neoliberalisme.

Però que es deixin de punyetes, els que es desviuen per cuidar el jardí i allò que van sembrar, hores d'ara son els socialdemòcrates de torn. PSOE i PSC, que per cert es presenten fins i tot més a la dreta que Mr. Obama. Tot això mentre el PP es el partit dels treballadors.

Els treballadors mai no em necessitat partits i menys d'aquesta classe per a resoldre les nostres dificultats. Un dia per que ens tenen al davant i alta per que ens necessiten fent-los costat . Mentre permetem que ens instrumentalitzin ens aniran fotent un dia els uns i un altre dia els altres. Això deu ser l'alternança, no?

Aquí lo de tots ja no hi conta. Va contar en el moment que servia per a uns pocs. Tenim el cas Palau i la colla de canalles polítics que destapa i destapara. Tenim casa nostra amb més forats que un gruyère . Un dia tenim 4 milions, de cop i volta poden ser 6 com 10 i darrerament ja hi diuen 11, si el ball de milions es traduís en ball de vots de ben segur que els nostres benvolguts directius del Liceu, i totes les institucions similars amb càrrecs polítics, patirien contraccions agudes d'esfínters.

Estem on estem per que han anat fent i els hem deixat. Això si, fent-nos creure que els assalariats, hipotecats fins a les celles, eren aquella classe mitja- que no treballadora o obrera- que els convenia per des conscienciar-nos, des activar-nos...... Una mentida més que es nodreix de la vanitat i l'avarícia humana.

Uns es reuneixen cada final de Maig -aquest any a Sitges- d'altres al bar de la cantonada , o amb molta sort a centres o locals de caràcter social- polític; sí, polítics de la vida, del que realment ens afecta, del dia a dia i no del saqueig i la guerra, de la mort. Es igualment botí el que extreuen de Iraq o Afganistan, que el que usurpen de les nostres arques públiques per a dóna'ls-hi als bancs , farmacèutiques i petrolieres. Es també cruent el resultat dels conflictes bèl·lics i la destrucció del treball, al cap i a la fi tot es tradueix en danys col·laterals per a nosaltres, les víctimes. Per a ells, no ens enganyem, tot son beneficis (li poden dir reducció de pèrdues, tan se val, en definitiva mantenir la avarícia a nivells que costa imaginar i creure).

Els bandolers de les consciencies o ideologies, igual que els seus amos -els lladres del beneficis i les vides dels altres, nosaltres- no mereixen cap consideració de la nostra part. Ans al contrari, si no ens enfrontem a la manera en que ens fan viure, o malviure. Si no ens organitzem en contes de deixar que ens organitzin. Si no donem contingut a la democràcia, conquerint formes directes i consolidant-les en l'estructura social i cultural (això inclou indiscutiblement el mon del treball), podem dir que som esclaus i complaguts, malalts de la seva cobdícia i que estem condemnats a repetir errors constantment, segons les seves voluntats i interesos, que no son els.

Perdrem el cotxe, la moto, la casa, i tant com haguem devorat en la il·lusió dels trileros que governen..... A les hores veurem que hem fet tard, que no hem arribat en lloc, que continuem sent treballadors – possiblement sense feina- i que al veí del costat, el company del davant també li havia passat. Ara es quan podria ser que no sabem...no ens expliquem... d'on ve la nostra indolència, l'apatia, el culte a insolidaritat: Doncs bé ara ja som acostumats, adoctrinats .....Tornem a votar a algú pel que sigui..... i ja tornarem a tenir a qui donar-li la culpa de tot.

Si qualsevol altre mon es possible i no som capaços de plantejar-nos-el ara ens mereixem i en guanyarem més del mateix. I DE BEN SEGUR QUE ENS EL DONARAN EL INSACIABLES CARRONYERS QUE MANEGUEN LA POLÍTICA AMB ELS CORDILLS DE LA ECONOMIA COM A BANDERA.

Pel que far al Liceu, que no vulguin que els que treballen paguin els plats trencats dels que han mal gestionat. Ja fa anys que això no és una propietat privada, malgrat si és una empresa privada la que ens te contractats.

Cadascú que prengui les seves responsabilitats i si s'ha de cridar a Garzón se'l crida, que la memòria no fa mal i de fet hi tenim dret, nosaltres i tota la ciutadania que son els veritables paganinis de tot plegat.

El Liceu va tancar per que entraven les tropes de Franco i para de contar. L'entrada del Francesc no es per a tant. Ja esta bé de fer carrera a costa dels treballadors i el diner públic. La ........ Cullell ja es va mostrar com a gran saltadora de trampolí, i el pitjor es que sembla que ha fet escola -si no que li preguntin al anterior gerent, el ....... Alié, que la va segui alegrement a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals- cap problema, la Caixa és gran, i si la hem d'engrandir.... doncs la privatitzem com tot, sanitat, educació, TVs,etc...