Cartel sin censura

 

El verdadero cartel que no osan poner en el teatro publicitando el musical que recibiremos en julio


























Y no me pongas más vinagre o me cago en tu puta madre

Buena afluencia en la concentración

totsjuntssommajoria


Interesante experiencia de juntar varias plataformas para reivindicar derechos.

26/04/2014

40 años de la revolución de los claveles

Grândola, vila morena Terra da fraternidade O povo é quem mais ordena Dentro de ti, ó cidade Dentro de ti, ó cidade O povo é quem mais ordena Terra da fraternidade Grândola, vila morena Em cada esquina um amigo Em cada rosto igualdade Grândola, vila morena Terra da fraternidade Terra da fraternidade Grândola, vila morena Em cada rosto igualdade O povo é quem mais ordena À sombra duma azinheira Que já não sabia a idade Jurei ter por companheira Grândola a tua vontade Grândola a tua vontade Jurei ter por companheira À sombra duma azinheira Que já não sabia a idade

Grândola, villa morena Tierra de la fraternidad El pueblo es quien más ordena Dentro de ti, oh ciudad Dentro de ti, oh ciudad El pueblo es quien más ordena Tierra de la fraternidad Grândola, villa morena En cada esquina, un amigo En cada rostro, igualdad Grândola, villa morena Tierra de la fraternidad Tierra de la fraternidad Grândola villa morena En cada rostro, igualdad El pueblo es quien más ordena A la sombra de una encina De la que ya no sabía su edad Juré tener por compañera Grândola, tu voluntad Grândola, tu voluntad Juré tener por compañera A la sombra de una encina De la que ya no sabía su edad

DISPOSATS .... QUE NO CONFIATS

La desconfiança en l'empresa és absoluta per part de la plantilla : Volen els diners , pagues , etc . ,... I després; més acomiadaments ...El Patronat sota la batuta de Joaquim Molins ( ja sense JF Marc ) jugà la carta del consens pactat per aplicar un Pla Director que proposava unes mesures de xoc en forma d'un ERO, que al setembre i el juliol sanejaven la situació financera. Van canviar el pla, el rumb, i es van plantar amb 28 acomiadaments en lloc de regular la plantilla al juliol. (mesura a hores d'ara de difícil justificació i explicació ). Reduir l'activitat es podia contemplar des de la immediatesa de la necessitat econòmica.
Malgrat això sempre hem entès que l'activitat s'ha d'incrementar, ja que l'amortització comercial i social de la temporada i especialment amb el tan gastat projecte musical de Josep Pons així ho exigeixen. De fet està succeint tot el contrari. Hi ha un replegament de la minimitzada activitat de l'Orquestra. El Projecte, com a tal, no existeix i tampoc farem d'això un problema d'estructura d'estat, tan sols que, el que sí que perdura són els dispendis que se li associen. Perdurar en els enganys no és beneficiós per al Liceu ( l'experiència amb Marco ho demostrà )
La política de la Conselleria a virat el rumb o senzillament a pres la via directa. De l'acord pactat, respecte les persones que estaven ocupades en l'activitat de la Fundació, s'ha passat al desmantellament d'activitats i estructures, eliminant dràsticament l'ocupació. En molts casos amb dubtosa legalitat com mostren les sentències de reincorporació d'alguns treballadors de l'Orquestra .
El flamant president del patronat que no té objeccions a dir, no sense ser imprecís o obviar parts de la veritat, que quan era privat el Liceu funcionava molt bé: Ha passat el testimoni al Dir General que directament ha decidit comercialitzar i finançar amb suculents interessos bancaris (estarà fent amics ?) l'eliminació de les plantilles i les seves activitats . Tot això sense valorar o contemplar el menor criteri professional, especialment en un sector tan particular com és la programació operística i la difusió d'aquesta (tant pel que és domèstic com en l'universal).

L'engany és patent i la utilització d'elements de RRHH escortats per un nou gabinet d'advocats (l'anterior l'han fitxat al Lliure... van llestos .. ) que ha intentat reiteradament fer jugades de tafur del Mississippi amb certs documents per tal de col · locar una modificació de les condicions substancials de treball. L'estiu passat es treballava amb RRHH i Departament Financer, que és el que toca (persones i costos. RRHH i Dep. Fin.), però ara és evident quins elements juguen (persones i eliminació de drets i condicions. RRHH i advocats tramposos )

Les propostes que el Comitè va realitzar dimecres passat, dia 16, es comencen a treballar aquest divendres 25, ja que sol · licità l'empresa uns dies per fer els càlculs pertinents.

Que cadascú especuli el que vulgui, però el 25 ja es podrà debatre, en l'assemblea que es celebra cada divendres; quin recorregut té la proposta i la disposició de l'empresa, que és l'única que ha canviat orientacions i actituds. La part social es manté en la mateixa tònica: Dialogar consensuar i solucionar sense que s'hagin d'adoptar mesures traumàtiques amb les persones treballadores d'aquesta casa.

Sobre coacciones y excusas

Antes de nada quede claro que la definición de coacción es “Violencia física, psíquica o moral para obligar a una persona a decir o hacer algo contra su voluntad” ¿Alguien dijo o hizo algo en contra de su voluntad? No, y si así fuera, debería denunciar el hecho ante las autoridades pertinentes de la misma manera que, el comité de empresa denunciará al director general y a su mano derecha por coacciones. El primero por ir por los camerinos de los cuerpos artísticos a “agradecer” que no secundaran el paro y al segundo por ir preguntando a algunos trabajadores bajo su mando si hicieron paro o si se manifestaron delante del teatro. Ellos sí tienen la capacidad de coartar pues tienen el poder de decidir sobre la vida laboral en el teatro.

Por tanto, no ejerce coacción quien quiere sino quien puede. El cartel que colgó el comité de empresa, entre otros carteles, que decía exactamente: “Pensa que si no fas vaga estàs assenyalant als que la fan. Li estàs dien a l’empresa, que sense els que son fora, el teló també es pot pujar. Desprès, hauràs de tornar a treballar amb els que has assenyalat” no es coercitivo sino un evidente axioma.

Si al final la convocatoria no hubiera tenido éxito y el telón hubiera podido subir, si tú lo hubieras subido, indudablemente estarías señalando a los de afuera y diciéndole a la empresa que no se preocupe, que sin ellos la función no se resiente, que se puede prescindir de esos trabajadores. Guste o no, esta lectura es perfectamente plausible por parte de la empresa. Después, volverás a trabajar con esos mismos que has señalado y de los que, probablemente, la empresa tomará nota.

Afortunadamente, gracias al esfuerzo y valentía de la mayoría, el telón no subió por lo que difícilmente podrán ser reprimidos los que secundaron el paro o los que estuvieron en la calle gritando consignas y dando la cara.

En cuanto a las excusas, en el mismo cartel se respondían pero, se puede abundar en que el paro no se votó porque se fraguó en las asambleas abiertas a todos los trabajadores de la casa que se vienen realizando en los últimos meses y que más tarde, en reunión de comité de empresa, se ratificó. En esas mismas asambleas se valoró el hecho de hacer también media hora por la mañana pero se desestimó porque no habría servido para nada más que para callar bocas y las movilizaciones no se hacen para eso. Hay motivos de mucho más peso. Tampoco se hizo de 24 horas “con un par de cojones” porque la idea era hacer presión en medio de unas negociaciones, no romperlas. Además, con los cojones no se hacen paros. Estos sirven para otras cosas que algunos quizás han olvidado. De la misma manera que han olvidado que también habían ovarios movilizándose. Los paros se convocan y se secundan con inteligencia no con atributos difícilmente perceptibles en algunos casos.

MIEDO

No se juega con el miedo porque el miedo puede ser un arma de defensa propia, una forma inocente o culpable de coraje.
El miedo nos abre los ojos y nos cierra los puños y nos mete en el riesgo desaprensivamente. Andamos por el mundo con el miedo a cuestas como si fuera un pudor obligatorio o en su defecto una variante del fracaso.
Tal vez sea el mandamiento o quizás el mandamiedos de alguna desconocida ley, de un dios cualquiera.
Por las dudas, una buena fórmula contra el miedo puede ser la que dejó escrita el bueno de Pessoa: "Espera lo mejor y prepárate para lo peor"

Mario Benedetti.

BOCAMOLLS !!! El cor va sortir al carrer.

Sorprenentment els i les cantaires del Liceu son inclosos per la premsa com a personal d'escenari. Doncs, aquells indigents que es concentraven al davant del liceu no eren d'altres que els companys del Cor que ja eren caracteritzats per actuar a la funció de Kitej. De fet acostumen a treballar a l'escenari...

Malgrat la intoxicació, manipulació i pressió exercida per la direcció, tan acostumada al joc brut: Que un 20% del cor hi fos al carrer és una bufetada, que el "Joseph Goebbels" de la Direcció General, s'entorna a empassar.

Sr. (sarcasme pur) Corbera: Ni s'havia votat res l'altre dia, ni al carrer hi havia una minoria (conti quants treballaven de la casa i quants hi faltaven de cinc a dos quarts de sis). Molt menys pot afirmar als mitjans de comunicació, que cor i orquestra no hi eren. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure. Quant durara la pressió i xantatges que hi ha a l'orquestra sota el paraigües d'un suposat projecte Pons? (xiulat, per cert, al entrar pel quart acte i a glories). Projecte que hores d'ara resulta una, veritable, llegenda invisible als ulls dels professors, intèrprets-treballadors, d'aquesta casa.

S'atrapa més aviat un mentider que un coix i el Director de Comunicació i Relacions Institucionals no fa una del dret. De fet les opinions transmeses com a Direcció en vers l'afer de l'orquestra fa tuf a il·licitud. Un veritable bocamoll que no fa cap bé al Liceu. Un personatge tèrbol, que l'ha dut un individuu prou sinistre... com per fer-nos-ho mirar...i...No s'hi val a vadar !!

La Leyenda del Teatro que se hace visible....

    A pesar de que la empresa anunciara que era una minoría las personas que estábamos fuera del teatro, cabe constatar que el seguimiento en escenario ha sido de más del 90 % y que también han secundado algunas de las pocas personas de administración que trabajan los domingos y algunos compañeros del coro. A las 17 horas éramos más de 100 los trabajadores que estábamos en la calle, además de alguna docena de familiares y amigos.

Éxito de la convocatoria de paro de media hora

 para el estreno de la ópera Kitej.

Quienes no han secundado sus motivos tendrán…

Por cierto y ya que les gustan lo números que baraja la empresa ahí van datos objetivos:

Coste medio de un trabajador de la orquesta 64.883 €

Coste medio de un trabajador del coro 57.741 €

Coste medio de un trabajador de escenario 55.548 €

Coste medio de un trabajador de administración 53.999 € 

Sin contar el millón que se llevan entre 9 altos cargos

Coste de la trabajadora que leyó el comunicado que decía “La dirección vol deixar constancia que la majoria de treballadors no està secundant la vaga i es troven al seu lloc de treball. El retard és atribuible només a una minoría”. 86.646 €

Que cada uno saque sus conclusiones de quien estaba dentro, quien fuera y porque.

LÍRICA CINICA

Cultura Ultra dretana / Ultra dreta al Liceu

L'empresa comunica als mitjans afins. El tal Corbera dirigí en el seu moment,  Europa press,  i va fer una més de les seves cagades quan va avançar-se informant d’una cosa que no va arriba a produir-se.  Mal periodista. Ja havia ficat la pota en obstaculitzar l’accés del delegats sindicals a la roda de premsa el dia que en mitja hora es van ventilar una presentació del pla de viabilitat davant el comitè. Va ser mes sucós el que van dir davant la premsa.  Per això mateix se’ls hi va impedir l’entrada als representants del treballadors. Podent llegir-se a l’endemà que la pretensió de l’empresa eren més de setanta acomiadaments i rebaixes salarials.

Mai l’han evidenciat ni l’han volgut reconèixer i han dedicat hores i hores a fer reunions de adoctrinament a la plantilla i al Comitè. Falsedats i enganys arreu de les discursives.  AXIS és la mediocre, sí mediocre empresa contractada i segur que no per pocs euros,  per pintar els números que han de justificar la propera tongada d’acomiadaments o la retallada salarial.

Han impactat a la plantilla com el homes de negre que ho esbrinen tot i resulta que ens expliquen que és el FMI, el IPC i per més conya ens fan una comparativa amb tres teatres més de BCN que diuen tenen les mateixes característiques que nosaltres. Ens prenen per idiotes i per acabar-ho de adobar els nous advocats dels ORTEGA hi son allà per mirar de colar-nos un document on de la manera més trilera,  en el darrer paràgraf, ens volien encolomar el reconeixement de l’inici de un període de negociació per una modificació substancial de les condicions de treball ( amb la rebaixa salarial inclosa). Això és el que se li va escapar de les mans al pèssim comunicador, el  Director de  Comunicació i Relacions Institucionals. Estem apanyats.

 Doncs sí, la premsa, el confidencial en concret, esbomba que la direcció del Liceu comunica que cor i orquestra no secundaran  la parada de  mitja hora del diumenge 13.  Que no se’ls hi escapin, que quedi clar. Estan negociant, diuen.  Doncs, evidentment, seran ells perquè el Comitè convoca una aturada en protesta per la manca de negociació i transparència.  Bé, diguem-ho clar es convoca per trencar la mala fe manifestada des de que hi es el nou Dir. General.

Joan Corbera, ha de ser responsable de les comunicacions que fa la Direcció del Teatre i la torna a cagar, diu que es votà on no hi va haver cap votació i facilita que alguns elements del Comitè quedin , allò que es diu; entre la espasa i la paret.

El Director de Comunicació i Relacions institucionals, no es manifesta com un perfecte inepte, sinó que a la gerra freda no hauria durat ni un dia. Esta cremant els talps que podien mantindré al Comitè.  INÚTIL.

Clar que,  tenint en conte que es va intentar evitar, per part del Dir. Artístic en funcions,  que al Director d’escena de Kitej se li fes entrega i informes de la no intenció de perjudicar la opera ni la seva feina........ Podem afirma que la ultra dreta al teatre del Liceu esta emergint.

P.D. Mascarell i els seus cadells estan sembrats