La desconfiança en l'empresa és absoluta per part de la plantilla : Volen els diners , pagues , etc . ,... I després; més acomiadaments ...El
Patronat sota la batuta de Joaquim Molins ( ja sense JF Marc ) jugà
la carta del consens pactat per aplicar un Pla Director que proposava
unes mesures de xoc en forma d'un ERO, que al setembre i el juliol
sanejaven la situació financera. Van canviar el pla, el rumb, i es
van plantar amb 28 acomiadaments en lloc de regular la plantilla al
juliol. (mesura a hores d'ara de difícil justificació i explicació
). Reduir l'activitat es podia contemplar des de la immediatesa de la
necessitat econòmica.
Malgrat això sempre hem entès que l'activitat s'ha d'incrementar, ja que l'amortització comercial i social de la temporada i especialment amb el tan gastat projecte musical de Josep Pons així ho exigeixen. De fet està succeint tot el contrari. Hi ha un replegament de la minimitzada activitat de l'Orquestra. El Projecte, com a tal, no existeix i tampoc farem d'això un problema d'estructura d'estat, tan sols que, el que sí que perdura són els dispendis que se li associen. Perdurar en els enganys no és beneficiós per al Liceu ( l'experiència amb Marco ho demostrà )
La política de la Conselleria a virat el rumb o senzillament a pres la via directa. De l'acord pactat, respecte les persones que estaven ocupades en l'activitat de la Fundació, s'ha passat al desmantellament d'activitats i estructures, eliminant dràsticament l'ocupació. En molts casos amb dubtosa legalitat com mostren les sentències de reincorporació d'alguns treballadors de l'Orquestra .
El flamant president del patronat que no té objeccions a dir, no sense ser imprecís o obviar parts de la veritat, que quan era privat el Liceu funcionava molt bé: Ha passat el testimoni al Dir General que directament ha decidit comercialitzar i finançar amb suculents interessos bancaris (estarà fent amics ?) l'eliminació de les plantilles i les seves activitats . Tot això sense valorar o contemplar el menor criteri professional, especialment en un sector tan particular com és la programació operística i la difusió d'aquesta (tant pel que és domèstic com en l'universal).
L'engany és patent i la utilització d'elements de RRHH escortats per un nou gabinet d'advocats (l'anterior l'han fitxat al Lliure... van llestos .. ) que ha intentat reiteradament fer jugades de tafur del Mississippi amb certs documents per tal de col · locar una modificació de les condicions substancials de treball. L'estiu passat es treballava amb RRHH i Departament Financer, que és el que toca (persones i costos. RRHH i Dep. Fin.), però ara és evident quins elements juguen (persones i eliminació de drets i condicions. RRHH i advocats tramposos )
Les propostes que el Comitè va realitzar dimecres passat, dia 16, es comencen a treballar aquest divendres 25, ja que sol · licità l'empresa uns dies per fer els càlculs pertinents.
Que cadascú especuli el que vulgui, però el 25 ja es podrà debatre, en l'assemblea que es celebra cada divendres; quin recorregut té la proposta i la disposició de l'empresa, que és l'única que ha canviat orientacions i actituds. La part social es manté en la mateixa tònica: Dialogar consensuar i solucionar sense que s'hagin d'adoptar mesures traumàtiques amb les persones treballadores d'aquesta casa.
Malgrat això sempre hem entès que l'activitat s'ha d'incrementar, ja que l'amortització comercial i social de la temporada i especialment amb el tan gastat projecte musical de Josep Pons així ho exigeixen. De fet està succeint tot el contrari. Hi ha un replegament de la minimitzada activitat de l'Orquestra. El Projecte, com a tal, no existeix i tampoc farem d'això un problema d'estructura d'estat, tan sols que, el que sí que perdura són els dispendis que se li associen. Perdurar en els enganys no és beneficiós per al Liceu ( l'experiència amb Marco ho demostrà )
La política de la Conselleria a virat el rumb o senzillament a pres la via directa. De l'acord pactat, respecte les persones que estaven ocupades en l'activitat de la Fundació, s'ha passat al desmantellament d'activitats i estructures, eliminant dràsticament l'ocupació. En molts casos amb dubtosa legalitat com mostren les sentències de reincorporació d'alguns treballadors de l'Orquestra .
El flamant president del patronat que no té objeccions a dir, no sense ser imprecís o obviar parts de la veritat, que quan era privat el Liceu funcionava molt bé: Ha passat el testimoni al Dir General que directament ha decidit comercialitzar i finançar amb suculents interessos bancaris (estarà fent amics ?) l'eliminació de les plantilles i les seves activitats . Tot això sense valorar o contemplar el menor criteri professional, especialment en un sector tan particular com és la programació operística i la difusió d'aquesta (tant pel que és domèstic com en l'universal).
L'engany és patent i la utilització d'elements de RRHH escortats per un nou gabinet d'advocats (l'anterior l'han fitxat al Lliure... van llestos .. ) que ha intentat reiteradament fer jugades de tafur del Mississippi amb certs documents per tal de col · locar una modificació de les condicions substancials de treball. L'estiu passat es treballava amb RRHH i Departament Financer, que és el que toca (persones i costos. RRHH i Dep. Fin.), però ara és evident quins elements juguen (persones i eliminació de drets i condicions. RRHH i advocats tramposos )
Les propostes que el Comitè va realitzar dimecres passat, dia 16, es comencen a treballar aquest divendres 25, ja que sol · licità l'empresa uns dies per fer els càlculs pertinents.
Que cadascú especuli el que vulgui, però el 25 ja es podrà debatre, en l'assemblea que es celebra cada divendres; quin recorregut té la proposta i la disposició de l'empresa, que és l'única que ha canviat orientacions i actituds. La part social es manté en la mateixa tònica: Dialogar consensuar i solucionar sense que s'hagin d'adoptar mesures traumàtiques amb les persones treballadores d'aquesta casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario