Les empreses de
serveis son sangoneres de les arques públiques.
¿Perquè dels 16 €/
que es paga per un treballador només li arriben 6€ a ell?
On es el recorregut
d'aquests diners i com s'ha de fer visible?
Ja fa mols dies que
els acomodadors de Manpower a @lauditorivaga
pateixen l'esquirolatge i la repressió policial.
Ambdues coses
vulneren drets fonamentals, expressió, manifestació i dret de vaga.
La entrada de
l'Auditori és el que sembla, una presó inaccessible. Allà és
segrestada i captiva la cultura que els diners públic, de les
institucions culturals, haurien de fer vola com oxigen per fer una
societat saludable i rica. Es recreen en gàbies d'or que fan
estranyes, inaccessibles, als que veritablement les finança; la
societat en general, el poble.
Que passarà el dia 4
amb la convocatòria de les seves companyes del @liceuvaga,
també de Manpower. Les Rambles no son el mateix que l'Auditori.
Quant trigaran
altres empreses, del sector cultural de la precarització, com al
Picassso?
Les plantilles
estables que recullin tots els serveis necessaris a les institucions
públiques o semipúbliques, no cal defensar-les si es defensa la
qualitat de l'oferta cultural i la seva gestió. Es
fan inqüestionables.
La externalització
és privatització, un brindis al sol de la bona gestió, pel
benefici lucratiu dels amics dels que manegen, els diners de tots.
Hi ha cada hora, per
cada treballador, uns diners que algú hauria d'explicar per on van,
a qui van i perquè no es queden a les arques públiques, en benefici de
l'activitat determinada i pròpia de cada institució, i que exigeix unes
plantilles estables en condicions dignes i del propi centre de
treball. Sense aquest fonaments la cultura, dins de les presons
embolcallades de tanques i policies, no és creïble.
Evitar la venda del
l'ús patrimonial de la cultura, amb especulació i lucre, pel
turisme, és una de les subversions més necessàries que tenim pel
davant. I son els precaris els que detonen la bomba de les
martingales amb els pressupostos de cultura (i això que son pecata
minuta amb sanitat, educació, etc)
Solidaritat amb les
precàries que defensen la dignitat al seu treball i la integració
a les plantilles allà on treballen. És el seu dret i el nostre
també. Totes som part d'una mateixa activitat.
Al Liceu, com a
l'Auditori els fem funcionar totes alhora: Administració fa una
gestió en uns espais que son nets (una empresa externalitzada
neteja) rerateló hi ha massa cosa externalitzada. Sí, però es prepara i
alterna amb tantes activitats com calgui, es treballa amb els cantant, i quan
l'orquestra comença a sonar les butaques son plenes perquè un equip
de treballadores, organitzen l'arribada i entrada dels usuaris. Totes
treballem al Liceu.
Ells, elles son
treballadores del Liceu de dret, lluiten i alcen la veu des de la
precarietat, amb la més gran de les dignitats, exigint ser
contractats per la FGTL , no per intermediaris especuladors
Democratitzar les
institucions culturals.
Plantilles estables
Serveis propis.
La solidaritat és
la nostra força
Consciencia i
resistència a l'espoli cultural; la nostra obligació.
El noi del sucre
No hay comentarios:
Publicar un comentario