CGT Teatro Real

¿Miopía en la técnica?

Falta voluntad.

El sentido común no se impone:

El 12 de febrero* ha sido declarado fiesta en Barcelona. Es el segundo festivo que podía añadir al día de la Mercè el Ajuntament. Éste día mucha gente lo tiene programado y se computara como 15h (es el valor doble por trabajar en festivo) y generara un día de asuntos propios (día personal).

Otra circunstancia es que los días 1 y 6 de Enero, ambos festivos, hay gente programada que no es necesaria por haber caído la actividad prevista. Ésta circunstancia es diferente y nada tiene que ver con la del día de Santa Eulalia.

Ante una previsión ahora innecesaria, hay dos intereses que no siempre son coincidentes:

El interés de la dirección técnica, de la empresa, puede verse compensado renunciando al día de trabajo programado en festivo y así evitando la compensación de un día personal (decisión de la trabajadora y posible contrato de refuerzo, una asistencia, en esa ausencia). Automáticamente se acumularía 15h que, en caso de ser necesarias, permiten reprogramar para realizar las jornadas de 9h. que la empresa pudiese precisar, o compensar en tiempo horas extras; o sea, excesos de jornada. Practica que parece ignorar la empresa. Todo esto ajustándose, perfectamente, a las condiciones que marca y recogen el CONVENIO y el Estatuto de los Trabajadores.

Otra circunstancia es que la persona que tiene programado un festivo, en que ya es prescindible, solicite un cambio por algún día que tuviese de descanso (respetando mínimos del convenio) u otro festivo en que hiciese falta personal y no tuviese programado inicialmente:

En el primer caso sencillamente perdería el derecho al día personal y aportaría 7,5h. (el equivalente a la diferencia con la jornada en festivo ) a ese remanente de horas que permite la extensión de jornadas o compensación de excesos de jornada.

En el segundo caso no hay alteración alguna ni en horas ni compensaciones. Unicamente observar que no existe obligación a admitir un cambio así por parte de la trabajadora, ya que la empresa no puede alterar el calendario y por tanto es imprescindible el mutuo acuerdo.

Cualquier propuesta de cambio de jornadas que pretenda exigir dos días, por el festivo que estaba programado inicialmente, es una tropelía más en la habitual manera de buscar soluciones y corregir circunstancias con que acostumbra la Dir. Técnica y RRHH a sorprendernos.

Una vez más se puede ver que:

Aun reduciendo jornadas y tiempo de trabajo es posible optimizar el rendimiento de la actividad propia de un teatro de ópera. Y todos felices y contentos !!!

Mientras no se manifieste la voluntad, por parte de los directivos, de distinguir entre la fábrica de automoción o de linea blanca y la producción en un teatro de lírica; será difícil, por no decir imposible, que impere el sentido común que resulta imprescindible en el Liceu.

El personal lo ve, lo comenta, lo sufre en su carnes; ésta deficiencia y falta de sensibilidad en los organizadores del del trabajo no ayuda lo más mínimo a distender los climas de desconfianza existentes. Es más de lo mismo, un déjà vu.

Cualquier persona que no tenga un interés especial el día 1 ó 6 de enero preferirá, aun que sea por despecho, no renunciar al día personal y de hecho la empresa habrá desaprovechado dos jornadas en un acto de pura obcecación especulativa sobre nuestro computo de horas anual. Un error.

Si no lo ven están ciegos y si no lo aprecian....será miopía!!!

BANDA DEL FORILLO ARMADO

* Por caer en domingo la próxima diada de Catalunya (2016), la Gene. a puesto como fiesta oficial el “lunes de pascua”, que es la que acompaña a la Mercè cada año. Teniendo que elegir otra segunda fiesta el Ajuntament ; ha recaído el honor en la antigua patrona de Barcelona, la Lali.

El capitalisme en qüestió .......

Al primer trimestre de 2016 es previst que vingui a visitar-nos i donar una conferencia el Prof. Carlos Taibo, Professor de ciència política i escriptor, a Psg. de la Pau nº8, al sindicat d'espectacles, us convidem als que no el coneguin a tastar-lo amb aquest article de l'enllaç.

Carlos Taibo: "No hi ha gestió civilitzada possible d'un sistema com el capitalisme" https://twitter.com/cgtcatalunya/status/678288840407302144

A la secció sindical disposem de dos llibres d'aquest autor com son :

«Sobre el nacionalismo español»

«El decrecimiento explicado con sencillez»

qui tingui interes ja sap on som.

CGT teatro real

CGT Teatro Real

¿Mayoritarios y “Tribunales”?

¡¡¡ TOPOS Y COMADREJAS !!!

acuerdos hay....

El Tribunal Laboral de Catalunya Fundación Privada formada en 1990 por las patronales Foment, Pimec y Fepime y por los sindicatos CCOO y UGT, recibe casi un millón de € anuales por parte de la Generalitat. Parece mucho dinero para un “tribunal”, que es un sistema extrajudicial. NO público. De dudosa credibilidad, por lo tanto, que hace las veces de las competencias correspondientes a las administraciones públicas a través de inspección de trabajo.  Ese dinero se lo reparten los dos sindicatos denominados mayoritarios más la patronal y solo ellos hacen uso del tribunal para “resolver” conflictos laborales donde ellos tienen un interés prominente. A cambio, garantizan la paz social en las propias administraciones públicas, sean funcionarios o personal laboral, adormeciendo cualquier atisbo de reivindicación.

Antes de llegar a ese tribunal, como viene sucediendo desde que expulsaron al anterior cabeza de lista de UGT, ya había hablado y pactado desde los despachos con la empresa los términos en los que establecer “ la propuesta de acuerdo”. Una vez allí, hicieron la propuesta de la empresa como un gran logro de ese sindicato. Albert Toda y José Antonio Gerona ejercían de maestros de ceremonias en la patética escenificación de lo que debía ser un acuerdo, pero donde no se contemplaron las objeciones, propuestas e inquietudes de los trabajadores del teatro. Los que lícitamente deberían tener el protagonismo. Afortunadamente, quedaban relegados a la verdadera mediación en la inspección de trabajo al día siguiente.

En ningún momento hubo encuentro entre las partes en conflicto, empresa y trabajadores, con lo cual, es lógico pensar lo que se podía cocinar entre “los mediadores” y la empresa.

Finalmente como es sabido, salió una propuesta que no era otra que la presentada al comité días atrás, pero mejorando los tiempos, para liquidar la deuda, en un año menos. Esa propuesta valoraba la devolución en 625 mil € anuales. Por más que se discutió en inspección de trabajo, la empresa lamentaba no poder absolutamente mejorar las condiciones pues la tesorería y las finanzas, en general, no lo soportarían.

para ejemplo un..botón

Curioso que, al día siguiente en el TLC y con la cautelar suspendida por la juez, se mejoraba la oferta en 200 mil € más sin que parezca que vayamos a una debacle. La pinza ugt – empresa había funcionado y puso al comité entre la espada y la pared. Se creo una fisura deliberadamente trasladada, al día siguiente, que condiciono la negociación en inspección de Trabajo.

Mientras tanto, la empresa había demandado a los miembros del comité y a los sindicatos CGT y USOC por huelga ilegal y abusiva pidiendo medidas cautelares que la juez desestimó. Aducía el abogado que los convocantes reclamaban las pagas que se habían ofrecido, cedido, en julio del 2014. Realmente la huelga se había convocado por incumplimiento de los pactos de julio de este año 2015 y así lo estimó la juez. Lo curioso es que, paradojicamente, la convocatoria hecha por los mayoritarios sí que hacía mención al acuerdo de 2014, pero estos no fueron demandados por huelga ilegal.

Que cada uno piense lo que quiera pero, si no queremos que nuestros problemas se resuelvan (se compliquen) en despachos ajenos al teatro, sin nuestra voz y anhelos, habrá que abrir los ojos y estar atentos a las maniobras que sin duda se darán aún entre los transmisores delegados por estos intrusismos y el director general.

Banda del forillo armado

TV3 ...recuperar conveni !! consolidar drets!!!

Compartim espai al Sindicat d'Espectacles i a la lluita diària:

En hora bona a les companyes de tv3 que han recuperat el conveni i el salari; combatent les precaritzacions que ens volen imposar a tot arreu.

Ni un pas enrere !!

Per la dignitat de les treballadores !!

Una salutació fraternal des de la secció sindical al Liceu del nostre sindicat.

Comunicat del comitè d'empresa del Gran Teatre del Liceu

El divendres, dia 6, s'ha arribat a un acord entre la direcció del teatre i el comitè de vaga pel qual es desconvoca la vaga per a les funcions de Benvenuto Cellini i Ricardo Muti i es retira la demanda per vaga il·legal i abusiva als representants del comitè d'empresa.

El comitè entén, que el dia 5, al conèixer-se l'AUTO judicial que desestimava la mesura cautelar de suspensió al dret de vaga, va produir un canvi d'estratègia a la direcció del teatre que va permetre la rubrica de l'acord.

Les condicions es poden resumir en:

El manteniment del pacte de 2014 a la seva totalitat a excepció de la revisió del punt 5.

Un compromís de deute salarial individualitzada i amb garantia de pagament.

La no intrusió dels pagaments pendents en el conveni.

El manteniment dels salaris dels treballadors.

I referent al aspecte econòmic:

La unificació de la deute de les pagues de 2013 a 2017, 5 pagues, a pagar en 6 anys de forma trimestral a partir de 2016.

Comitè d'empresa del Gran Teatre del Liceu.

..................................................................................................

El viernes, día 6, se ha alcanzado un acuerdo entre la dirección del teatro y el comité de huelga por el cual se desconvoca la huelga para las funciones de Benvenuto Cellini y Riccardo Muti y se retira la demanda por huelga ilegal y abusiva a los representantes del comité de empresa.

El comité entiende, que el dia 5, al conocerse el AUTO judicial que desestima la medida cautelar de suspensión del derecho a huelga, produjo un cambio de estrategia en la dirección del teatro que permitió la rúbrica del acuerdo.

Las condiciones se pueden resumir en:

El mantenimiento del pacto de 2014 en su totalidad a excepción de la revisión del punto 5.

Un compromiso de deuda salarial individualizada y con garantía de pago.

La no intrusión de los pagos pendientes en el convenio.

El mantenimiento de los salarios de los trabajadores.

Y referente al aspecto económico:

La unificación de la deuda de las pagas de 2013 a 2017, 5 pagas, a pagar en 6 años de forma trimestral a partir de 2016.

Comité de empresa del Gran Teatro del Liceu.

Nota de premsa:

La CGT, al Liceu; celebra, sobre tot, poder oferir el nostre treball i les funcions als usuaris. Haver arribat a un acord que suposa una millora, un avenç, en la resolució del conflicte col·lectiu permanent que genera el Pla de Viabilitat imposat a la plantilla des dels poders privats i privatitzadors de les administracions que son els PATRONS de la F.G.T.L. i ROGER GUASCH el responsable de l'execució

Acusem haver doblat els esforços, per la instrumentalització dels sindicats majoritaris feta per la empresa. Amb més força reivindiquem la unitat dins del comitè d'empresa, amb totes les treballadores independentment d'organitzacions sindicals.

No ens han doblegat amb les intervencions judicials. Hem refermat l'acord de juliol de 2014, pel qual breguem, i que és el para-xoc, al Liceu, contra les mesures EXTINTORES de les polítiques neoliberals a les institucions culturals d'aquest país.

Gaudim de Benvenuto Cellini !!.......i lluitem per:

Democratitzar les institucions públiques i culturals !!

La transparència en la gestió !!

El manteniment de les plantilles estables !!

Aturar les externalitzacions, aturar les privatitzacions !!

BARCELONA  7/11/2015

Nota de prensa:

La CGT, en el Liceo; celebra, sobre todo, poder ofrecer nuestro trabajo y las funciones a los usuarios. Haber llegado a un acuerdo que supone una mejora, un avance, en la resolución del conflicto colectivo permanente que genera el Plan de Viabilidad impuesto a la plantilla desde los poderes privados y privatizadores de las administraciones que son los PATRONES de la FGTL y ROGER GUASCH el responsable de su ejecución.

Acusamos haber doblado los esfuerzos, por la instrumentalización de los sindicatos mayoritarios hecha por la empresa. Con más fuerza reivindicamos la unidad dentro del comité de empresa, con todas las trabajadoras independientemente de organizaciones sindicales.

No nos han doblegado con las intervenciones judiciales. Hemos reafirmado el acuerdo de julio de 2014, por el que luchamos, y que es el para-choque, en el Liceu, contra las medidas EXTINTORAS de las políticas neoliberales en las instituciones culturales de este país.

Disfrutemos de Benvenuto Cellini !! ....... y luchamos por:

Democratizar las instituciones públicas y culturales !!

La transparencia en la gestión !!

El mantenimiento de las plantillas estables !!

Detener las externalizaciones, detener las privatizaciones !!

Es desconvoquen les vagues.... de novembre.

La secció sindical de CGT al Liceu, informa:

El Comitè de vaga, del comitè d'empresa i les altres dos convocatòries sindicals, han desconvocat, aquest divendres dia 6, les aturades per les funcions de Benvenuto Cellini i els concerts de Riccardo Muti.

La pretensió de anul·lar o neutralitzar un dret fonamental, com és fer vaga, ha estat un fracas en la política repressiva i de atemorir, que Roger Guasch, aplica a la plantilla.

Demandar als jutjats de lo social, amb la amenaça de reclamar danys i perjudicis als membres del comitè d'empresa i sol·licitant unes mesures cautelars per impossibilitar les aturades convocades; ha estat una estratègia pobre, equivocada e inútil per part de l'empresa.

L'única esperança d'aconseguir la suspensió judicial de la vaga, mitjançant la mesura cautelar, va fracassar al desestimar-la la jutgessa.

Pacte del divendres 6/11/2015

 

Lamentem, fins i tot, que l'empresa retiri la demanda de vaga il·legal i abusiva, i no és xuleria, doncs; el judici ens alliberaria del dubte a exercir, i com fer-lo, un dret fonamental que tenim totes. També hauria estat interessant disposar de tot el que haurien d'haver documentat en seu judicial.

Per esmenar l'error, en dos horaris dels diumenges, a la convocatòria de vag i davant la intervenció judicial, per tal de no alterar el procediment judicial; es decidí convocar els horaris equivocats per la totalitat dels sindicats que hi ha al Comitè d'empresa (CGT, UGT, CCOO i USOC) i no afectar als procediments iniciats pel jutjat nº2 de lo social, evitant interpretacions confuses.

La secció de USOC, amb la que ja hem col·laborat en d'altres convocatòries, i gaudeix d'autonomia com la CGT, la varem presentar en l'última hora del termini mínim legal, a la espera de poder fer-la presentar junts amb els majoritaris.

La maquinaria burocratica-sindical del regim no va permetre aquesta convocatòria i la realitzaren per la seva banda, enviant als delegats que van constituir el comitè d'aquella vaga, a una mediació del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) , constituïts pels majoritaris i la patronal (instrument para-judicial, que els hi desvia diners tan necessaris per funcionar la inspecció de treball, legitima mediadora).

Per manifestar la unanimitat i unió en la convocatòria inicial i davant l'empresa; les delegades dels majoritaris ens convidaren a tot el comitè d'empresa (els buròcrates pensaren que ja érem a les seves urpes) i l'empresa va aprofitar per introduir la seva proposta en nom del infame TLC, amb un termini per acceptar-la fins a les 14 hores del dia següent. Lògicament el Liceu va acceptar la proposta, era seva. La negociació valida era a inspecció de treball l'endemà.

Com a voltors han estat, fins les 14 h del dia del acord, els professionals dels sindicats, que viuen a i del TLC. Es el lloc on es venen barats els drets de les treballadores.

La intervenció d'aquests elements aliens a les treballadores i comitè del Liceu, tan sols, ens ha representat pèrdua de temps i energies.

El Secretari d'acció Sindical de UGT, José Antonio Gerona, no atenen a la sol·licitud dels seus delegats, ha hagut de ser expulsat de la mesa de negociació per decisió del comitè de vaga i altres membres del comitè d'empresa que hi eren a la negociació.

Les garanties i condicions que el comitè d'empresa exigia s'han assolit a la mediació efectuada al Dep. de Treball. Amb les treballadores del Liceu i el seu assessor legal.

Lamentem que el resultat final hagi estat condicionat per les intromissions de elements externs, com son aquests sindicats que tenen muntada una paradeta per d'amunt del interessos de classe i defensant, en tot cas, una classe d'interessos molt particulars i que en el nostre conflicte, i no creiem que sigui casual, han coincidit amb el que li convenia presentar , com a proposta, a l'empresa.

Ens hem hagut d'esforçar més. Hem avançat. Estem millor que estàvem. Però la CGT hem deixat massa cosa pel camí i tot; per respectar, posar en valor i mantindre, no sense treballar-la, la unitat d'acció.

La lluita no acaba mai, no ens hem de relaxar, les fites estan més a prop però encara no hem arribat.

Els nostres salaris, encara, son alterats i no és l'únic incompliment del conveni.

Cada euro nostre que tenen ells, son emprats per contractar externs, acomiadar plantilla o festejar amb els amics de l'aparença i les elits socials. Per privatitzar.

Visca les lluites pels nostres drets !!!!

Anem a pams. Resposta al “amado lidl”

Que diu que...” En canvi, es desestima un ERO d’extinció i un ERO de reducció salarial. Com a conseqüència es recupera tota la temporada artística”

No, no. Es desestima l’ERO per les mobilitzacions de la plantilla desprès de 30 acomiadaments y l’ intenció de reducció de sou entre un 15% i un 22%

“Només sis mesos després de l’aprovació del PEV es pacta amb el comitè d’empresa la suspensió de les pagues extraordinàries”. S’oblida de dir que es a inspecció de treball a conseqüència de una convocatòria de vaga

“La suspensió queda condicionada a l’evolució del PEV i en concret a l’assoliment d’un determinat nivell d’ingressos. El retorn de les pagues està, per tant, condicionat als ingressos no a la millora dels resultats”. La primera afirmació es falsa, es refereix a algun moment puntual de crisis (2013-2014) i la segona veritat però no estem demanant el retorn sinó la calendarització d’aquestes.

“Es procurarà no deure als treballadors més de dues pagues extres...”

procurar

• Intentar d'aconseguir. 
• Fer obtenir o tenir
  Que ha intentat l’empresa? Que ha aconseguit?. Res, des de el primer minut va treure les pagues dels comptes.

“No és fins el darrer trimestre de 2017 (és a dir, prop de 2018) quan es negociarà amb el comitè la devolució de les pagues extres pendents”. Veritat però, desprès d’un altra convocatòria de vaga, s’acorda tractar-les totes entre el 07 i el 18 de setembre.

“El comitè acorda desconvocar la vaga i signar, amb data 1 de juliol de 2015, un acord pel qual l’empresa s’obliga a avançar el 50% de la paga de desembre al juliol...” Mentider. On ho diu axó exactament? 1a PROPOSTA DE LA DIRECCIÓ DEL LICEU PER A LA DEVOLUCIÓ DE LES PAGUES EXTRES SUSPESES (29 DE SETEMBRE DE 2015)

“...donar per acaba la reestructuració de la plantilla i així ho comunica” Perdo... que ha comunicat que? Mentider

“El comitè respon amb una convocatòria de vaga. No planteja alternatives”. I tant que planteja alternatives, una esta registrada i l’altra l’heu feta publica vosaltres.

“Per indicació dels auditors, el Liceu no pot imputar el pagament de les pagues extres en temporada ja tancades, ja que comptablement entraria en pèrdues i fons propis negatius”. Es ha dir, heu fet la feina malament o heu fet frau?

Saben aquell que diu; “La direcció ha intentat en diverses converses, trobades i propostes l’assoliment d’un acord. Hi ha voluntat de diàleg”.

“La vaga provocarà al Liceu un greu perjudici econòmic: en concret unes pèrdues de 2,05 milions d’euros: 841.147 euros en concepte de danys emergents (indemnitzacions a artistes i equip de producció) i 1.218.232 milions de lucre cessant (curiosa definició per la caiguda de venda d’entrades)”. Sembla a les hores que surt mes a compte pactar amb els treballadors el pagament sencer dels sous d’aquest any.

 “El Teatre té voluntat de negociar amb les administracions l’increment d’aportacions que solucionaria el problema (compliment dels estatuts per part del Ministerio” Ja s’ha fet i ha obtingut bons resultats doncs han avançat alguns milions

Semblaria que el “amado lidl” creu que això de la vaga es un vici que tenim els treballadors i que ho fem per plaer. Hi ha algun metge a la sala?

Roger, adonat, no som col·laboradors teus. Som treballadors. Amb drets i obligacions. Els primers els exigim. Els segons els complim.

Sabem que ets un gran lector d’aquest blog. Per tant t’ho explicarem:

CUARTO.- Los objetivos que se persiguen con la convocatoria de la huelga son los siguientes: Mantenimiento íntegro del Convenio Colectivo de Empresa. Mantenimiento de la Plantillas. Cumplimiento de los acuerdos obtenidos en Inspección de Trabajo en el día 16 de Julio del 2015

Això es el que es pretén amb la convocatòria de vaga. No cobrar tot el que ens deus i tens intenció d’endeutar-nos  en els propers anys.

No et sembla patètic el teu comportament intentant contaminar els dubtes lícits que poden tenir els treballadors de la casa, manipulant i mentint? De veritat creus que no ho veiem tots el ridícul que fan els teus escrits? Pot ser algun acòlit t’aplaudirà, però a aquests no cal convèncer-los, ja es convencen ells solets.

Ets tan bo, tan guapo, tan alt... Però, encara i aixi, la majoria ja no tenim dubtes de que fas , del que vols i de com pretens aconseguir-ho.

“La força contra el diàleg” diu el prepotent que es incapaç d’escoltar i d’entendre. Tens la mateixa tàctica que el president del govern espanyol. Cada vegada que obre la boca surten independentistes nous. Cada vegada que obres la boca, sorgeixen nous vaguistes. Obre la boca si us plau, ben oberta. Sou uns bocamolls, ja ens esta bé.

Las cuentas claras

Alardea la empresa de transparencia y gestión inmaculada. Sin embargo, muchas dudas acudirán a quienes se paren a pensar.

Las cuentas publicadas en forma de auditorías poco aclaran. Son partidas muy grandes donde, al final, cuatro más cuatro han de cuadrar de una forma u otra. Y en cuanto al plan de viabilidad, entre el histórico falseado y los pocos aciertos en las previsiones, mejor olvidarlo.

Hay algo que desde hace tiempo reconcome bastante a los delegados del comité y es que, por mucho que se ha pedido, no hay casi documentación sobre el estado actual de cuentas (esas cuentas de las que alardean en los medios de comunicación) pero sobre todo, no hay ningún epígrafe ni lugar alguno donde aparezca la deuda contraída con los trabajadores hasta la fecha. Por ningún sitio aparecen los aproximadamente 3 millones de euros que se adeudan a los trabajadores.

Es irónica la propuesta de la empresa para la devolución de algo que ha de3scontado desde el primer minuto en que se firmó el acuerdo de julio del 2014. No solo por las fechas propuestas de devolución (hasta el año 2028, 15 años en total) sino por la generosidad manifiesta al poner a disposición de los trabajadores el adelanto de media paga del año que viene.

A ver, la petición de un adelanto sobre alguna de las pagas es un derecho recogido en el estatuto de los trabajadores. No hace falta que la empresa lo ofrezca, es su obligación darlo en caso de ser demandado. Esa forma de intentar comprar a las personas ofreciendo su propio dinero, contrasta legalmente con el hecho de adeudar ya tres pagas. Por último, si están ofreciendo esa posibilidad, es que, ahora mismo, hay dinero en tesorería.

Es rocambolesco y triste que se nos tome por idiotas pero es dramático que no aparezca la deuda contraída en ningún documento ni conversación mantenida. Diríase que, en un acto de manifiesta mala fe, la empresa consideró que a partir de la firma del acuerdo, se podía descontar un 8% de masa salarial para los restos sin necesidad de hacerlo constar en ningún documento porque NO ha habido nunca intención de devolver el préstamo que, de esta manera, deja de ser un préstamo para ser un robo.

Seguramente en pocos días el pájaro volará a palos más altos y pretende dejarnos aquí a discutir con quien le suceda sobre un dinero que no consta en ningún lugar.

No, no lo permitiremos.

¿Dónde coinciden ahora Artur Mas y David Madí?

En el Liceu, pero no en los palcos, sino detrás las bambalinas:Artur Mas es el presidente de honor del patronato de la Fundación Gran Teatre del Liceu, precisamente por su condición de presidente de la Generalitat, y su amigo e histórico colaborador David Madí es un destacado miembro del Consejo de Mecenazgo de esta institución cultural de las Ramblas.

David Madí aparece como el principal impulsor de un proyecto gastronómico que prevé abrir un restaurante de lujo en la sexta planta del teatro y una heladería a la planta baja, en el actual Espacio Liceo, donde ahora hay una cafetería, y en esta aventura cuenta con la colaboración de un grupo de inversores y de los famosos hermanos Roca, del Celler de Can Roca, de tres estrellas Michelin y considerado el mejor del mundo por la revista Restaurant Magazine.

David Madí fue jefe de gabinete de Artur Mas cuando era consejero de Economía, secretario de Comunicación del último gobierno de Jordi Pujol –se vio obligado a dimitir por cocinar encuestas–, portavoz de Convergència y director de la campaña electoral de 2010 que llevó CiU a la presidencia de la Generalitat. Cuando Artur Mas fue investido presidente, Madí abandonó la política y se fue a la empresa privada. Poco después constituyó dos consultoras, a través de las cuales vehiculará las inversiones en el proyecto gastronómico del Liceu.
 

Los promotores ya disponen de las autorizaciones municipales, otorgadas antes de que Xavier Trias dejara la alcaldía de Barcelona y se supone que Artur Mas, como presidente de honor del patronato del Liceo, estaba al corriente de los planes de quién durante años fue su protegido.
 

Como presidente del Consejo Asesor de Endesa en Catalunya, empresa que figura como mecenas del Liceu, David Madí suele hacer acto de presencia en los actos institucionales del teatro, especialmente cuando va el presidente de la Generalitat: por ejemplo, en septiembre del año pasado, cuando el Liceo convocó una cena de gala para agradecer la aportación de los mecenas. En un futuro, estas cenas seguramente se harán en el restaurante de Madí

No tenim els mitjans de la empresa, ajudeu-nos a difondre-ho.

Nota a les treballadores del Gran Teatre de Liceu

Benvolgudes,

Celebrar alhora que agrair, la excel·lent resposta de tota la plantilla, per cloure la mobilització iniciada a l'estrena de la temporada. Hem mantingut cada funció una presencia activa a l'entrada del públic per tal d'informar-lo de la situació; a que la nefasta direcció ens està arrossegant sense remei, amb les convocatòries de vaga corresponents.

Animar-nos a participar en les assemblees obertes, convocades pel Comitè, que es realitzen cada dijous de 14:30 a 16:30.

L'evolució està resultant positiva i amb creixement de participació, cosa que resulta un bon antídot contra la permanent intoxicació de l'empresa, amb els comunicats indignes que envia i la negació a publicar les repliques, en equivalents mitjans que els que l'empresa -els seus gestors- fan servir i el comitè exigeix (adjuntem, amb enllaç, el comunicat del President; desmentint la primera de les, fins ara dues comunicacions per correu que ha fer l'empresa i l'exigència registrada a RRHH just una hora abans que enviessin el segon correu, el dia 21)

«Assembleina», per tant, és també bona medecina contra l'aïllament i la solitud generada en el clima de Mobbing generalitzat i col·lectiu que es respira a moltes dependències del Liceu.

La pitjo solitud és la que se sent dins d'una multitud. Resistim-nos.

MASCARELL TORNA'NS EL SALARI !!!

La conselleria objectiu de la plantilla

La plantilla farta de anar a ulls clucs dirigeix els dard allà on toca.

Bingo!!

MASCARELL TORNA'NS EL SALARI !!!

Les polítiques privatitzadores del conseller MASCARELL, ara que marxara, semblen tan evidents que per unanimitat, com s'està treballant i gestionant -des de el Comité d'Empresa- totes les mobilitzacions; se'l-hi ha posat, indiscutiblement, al punt de mira a on els treballadors i treballadores de la plantilla del Liceu, dirigeixen la reclamació de responsabilitat i solucions; a una situació que ell ha provocat amb la seva orientació de política cultural neoliberal a ultrança.

Sí, a banda del patètic distorsionador que va encolomar-nos com a Dir. Gral., és l'objectiu d'aquestes polítiques destruir els llocs de treball i les que treballem al Liceu no aguantem més. Som, cada dia més , una pinya perquè ens han obligat a ser-ho.

Si MASCARELL ha estat sempre un perill pels treballadors, al llarg del seu recorregut multicolor: Els sapastres que ha anat ficant-nos, com a directors i patrons, per congraciar-se cada cop més amb els burgesos de sempre, que anhelen els vells temps del «seu» coliseu de la lírica, han acabat convertint-lo en un Monstre DIAVOLIC.

Mentre els del Foro actuen amb la indiferència dels que marxen, aquí a casa nostre, els de sempre; en funcions, mantenen fermament l'agressió que patint com a persones d'aquest país i com assalariats amb drets i deures.

Deure de protestar denuncia i prendre control de les situacions que ens afecten directament. No deleguem les solucions ni admetem a responsables de segon ordre i baixa combustibilitat.

Ja son cremats

Unió, força i voluntat responsable en la nostra feina, son la garantia de futur.

Nota de premsa

Comunicat del comitè d’empresa de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

A l’any 2013, degut a la desastrosa gestió econòmica de la direcció general del teatre, els treballadors vam arribar a un acord amb l’empresa per tal d’intentar pal·liar els efectes d’aquesta gestió. L’acord va consistir a la cessió temporal d’una paga.

Ja veníem de  l’any 2010 amb una reducció del 5%, l’IPC congelat i més de 100 acomiadaments.

L’any 2014, ens vàrem trobar amb una situació similar i després de convocar una vaga, vàrem arribar a un acord amb l’empresa en unes condicions similars a la anterior. A més a més, ens vàrem comprometre a que si la situació arribava a ser critica, podrien cedir també una paga per any fins al any 2017 però amb la intenció de no tindre més de dues pagues acumulades.

A l’any 2015 l’empresa presumeix que ens trobem amb una situació sanejada. Malgrat tot, l’empresa ja havia decidit que no cobrarien cap de les pagues que s’havien pactat, inclòs sense reflectir-les com deute a la comptabilitat.

És per això que  al juny d’aquest any es va desconvocar una vaga en ultima instancia, signant un acord amb l’empresa on aquesta es comprometia a resoldre el problema entre el 7 i 18 de setembre. No ha sigut així.

Ens trobem doncs amb pactes i acords que l’empresa no compleix i on la seva ultima proposta  és renunciar a les pagues del primer acord a canvi de cobrar un suplement fins al 2024.

Manzanas traigo !!!!

S'acabava de registrar una exigència ben diferent al que hem rebut.

Registrat a les 17 hores....no és això company no és això  

S'exigeix la publicació, del comunicat del President del Comitè pel que fa a les mentides del comunicat enviat el dia 16 per l'empresa, pels mateixos canals que ells feren servir.

En lloc d'aquest exercici de transparència....MÉS INTOXICACIÓ!!!

Aquest dimecres dia 21 hem tornat a rebre una missiva de part de l'empresa mostrant el lògic rebuig del comitè d'empresa a una més de les propostes capcioses per part de l'empresa, que persegueixen l'únic objectiu de aplicar una reducció salarial, definitiva i indefinida, mitjançant l'engany i la mentida. Cap reunió del Comitè, de negociació, va produir-se el dia 20.

El seu lloc de trilers és constant. Son infatigables, incombustibles i podem estar així fins el mateix dia 8 de novembre. Cada dia poden dir una de més grossa....però així, volen demostrar, que compleixen amb l'acord, negocien i cerquen solucions si o si.....

Si algú o alguna és prou beneita per seguir aquests fils i creure's-hi aquestes fal·làcies; és que no vol entendre, raonar i afrontar la crua realitat. Digueu-li por, pànic, assetjament, servilisme, angoixa. Digueu-li com vulgueu, però és negar la major. Al Liceu, especialment a administració, hi ha un mobbing col·lectiu que passa de taca d'oli. El que no hi ha és negociació de res, incompliments sí i molts.

ara es l'hora!!!

Companys i companyes, som davant el que segurament serà l’últim esforç de la plantilla envers aquesta gestió que tant de mal ens fa. És per això que, ara que el comitè va més a una que mai,  hem de fer pinya i recolzar-lo i, si estem en des acord; debatir-ho i arribar a les conclusions necessàries per a no perdre definitivament, els drets que hem posat damunt la taula amb bona fe, i que el director general se'ls ha pres com si ja no fossin nostres. Podem fer esforços i aportar l'ajut que calgui, i així s'ha fet des de 2012, pero en cap cas li hem de pagà la seva festa.

És necessari que tothom hi sigui. Que tothom faci un pas al davant i digui que ja n’hi ha prou. Que reclamem el que és nostre. I ho volem ja, doncs, no han complert cap dels acords als que  han arribat. Acords que s'han signat sempre després d'una convocatòria de vaga.

Companys i companyes, la tàctica de l'estruç no funciona. Ho heu pogut veure en aquests anys a la pell de tants companys i companyes que han sigut acomiadats tot i ser, alguns,  treballadors «modèlics».    Mirar cap un altra banda, no voler veure la fulla, no impedeix el treball de la guillotina. Compte. Tinguem valor.

Tampoc funciona la omertá mafiosa que es preten de la gent que treballa amb informació sensible. Qualsevol que vulgui, està invitat a marxar. Qualsevol, és a dir ningú no és imprescindible. Ningú té el futur assegurat per molt que s'enganxi a la faldilla  dels seus caps.

Companys i companyes, sortim al carrer i si no hi ha mes remei, fem vaga i fem qualsevol mena d'accio que ens dugui cap a l'estabilitat dels nostres drets, dels nostres sous que al cap i a la fi, també és un dret. Siguem solidaris amb nosaltres mateixos perquè, el sortir al carrer, ho fem per tots, no solament per a nosaltres mateixos i quan haurem aconseguit les nostres fites, aquestes seran guanys per tots i per a totes, tothom.

Pel dret al treball....pel dret al treball digne....pel salari i les condicions del conveni col·lectiu !!!!

Ànims, endavant fins on calgui