És simpàtic tenir
personatges que alhora d'actualitzar-los resulten d'allò més
expressius i
representatius. Aquest és el cas del petit personatge d'Ibañez. Així
és, la miopia acompanyada d'una des ubicació absoluta, ideacions
que freguen la psicosi i fins i tot -a alguna de les pel·lícules-
la seva identificació amb el autoritarisme paranoic que al segle
passat i passant-lo, governa les espanyes; lluint la bicolor al
rellotge. Com ha de ser.............
Grans com l'Ibañez
n'hi han pocs, però mediocres i inútils com el seu personatge en
tenim masses que ens fan malviure.
Tret de les vinyetes
dels tebeos no fan tanta gracia. Personatges d'aquesta mena són els
que fan que les lleis siguin paranys pels més febles, que el mínim
dret a no angoixar-se, per dur el pa a les cases, les que hem de
treballar per fer-lo, el transformin en una lluita sense límits.
Sense límits és el
que veiem que fan, com ho fan i el que és pitjor perquè ho fan.
Fan i actuen, com
actuen, perquè son el que son; carronyaires a la recerque de
qualsevol tipus de matèria immòbil i aprofitable.
Els voltors són
així i no el poden evitar. Quan veuen que no hi ha moviment
conclouen que no hi ha vida i de la mort ells en treuen l'aliment.
Que pot evitar que
s'ens tirin al damunt?.....és evident....moure'ns, deixa'ls-hi clar
que som vius i d'aquí a foragitar-los hi ha una pas ben petit.
Els tenim tots; el
Mortadelo, el Filemon, el Rompetechos........però fora dels tebeos
ens fan mal.
Algú dubte dels
paral·lelismes?
Mentre la plantilla
era -o sigui- «les plantilles» i
admetem mirar cap altra banda,
si no ens toque a nosaltres (immobilisme crida voltors), el
carronyaire desembarcara amb els congèneres, externs, autònoms,
professionals, experts, iniciativa privada, societat civil,etc
.......i si, a més a més, algú li segueix el son i li balla
l'aigua; se'n diu suïcidi i a aquestes alçades hi ha pocs que
es vulguin sacrificar per no res i menys suïcidant-se.
Lògic,
el sorprenent és que encara quedin incauts, ingenus, o
beneits.....de sipais, botiflers, renegats o simples roïns de fàcil
traïdoria i poc enteniment
sempre n'hi hauran i hem de contar.
Que
no s'enganyi ningú i menys els que diuen que l'emperador va vestit.
Hi
ha un Rompetechos a la
2ª planta, costat rambla, i cada cop va més nu.
La
«via socio-laboral», la
nostre via, requereix
la proclamació de la república social, denunciar i posar fi a
l'espoli imperial, la enginyeria financera amb diner públic - que s'està fent
al Liceu, directament a les nostres butxaques - i impedir que els de
sempre abusin dels mes dèbils, com sempre acostumen a fer des dels
òrgans de poder.
Serà
il·legal o no serà il·legal, però
ho fan, i
la nostra reacció sense concessions i amb fermesa és la que ha de
garantir la viabilitat, real, i evitarem així; que
la caixa i la plantilla es
buidin sense cap remei.
En
ha de saber greu pels voltors que ens assetgen ?
El
Noi del Sucre
No hay comentarios:
Publicar un comentario