A la vista està que el sistema econòmic mundial tal i com l'hem entès fins ara, té com a mínim alguns punts febles, i dic això amb prudència perquè no sóc ni molt menys un economista, ni tinc cap Master en Negocis. Jo sóc cantant, i altres coses també, però el meu modus vivendi és treballar al Cor del Gran Teatre del Liceu.
Avui m'he decidit a escriure aquesta carta, perquè m'estimo la meva feina, i potser sóc un idealista que encara creu que parlant la gent s'entén. I també penso que la lògica de productivitat a què estem sotmesos no és la super-resposta a la Crisi o als problemes del Teatre.
Tristament en aquest “Liceu” tinc la impressió que sistemàticament només es pensa en el valor econòmic del nostre treball, i estem subordinant la qualitat de la feina en pro de la quantitat. Al meu entendre el valor dels treballadors o dels empresaris hauria d'estar per sobre del seu valor econòmic, i estic convençut de que la millor manera de ser rendible i alhora millorar la qualitat de la feina, només és possible en base al respecte i el diàleg entre treballadors i mpresaris.
Crec que en aquest Liceu, s'hauria de començar a parlar en funció dels principis ètics i no tant en funció de principis de mercat, hauríem de poder defensar i valorar allò que és legítim i raonable i no només el diner i el poder.
No pretenc que treballadors i empresaris hagin d'estar d'acord en tot, però llastimosament, cada cop més, tinc la impressió que, en aquest teatre, no hi ha un clima de entesa i respecte, que sigui ètic i confortable per a tots.
La nostra classe política està en decadència, així com la nostra manera de entendre l'èxit, ja és hora de comprendre que l'èxit no pot ser quelcom individual, que cal reforçar i maximitzar la cooperació entre persones en base al respecte i la igualtat. I potser també hauríem de començar, a no confondre creixement econòmic amb productivitat, perquè el creixement no és només una qüestió de volum.
Xevi Martínez Rubio
Avui m'he decidit a escriure aquesta carta, perquè m'estimo la meva feina, i potser sóc un idealista que encara creu que parlant la gent s'entén. I també penso que la lògica de productivitat a què estem sotmesos no és la super-resposta a la Crisi o als problemes del Teatre.
Tristament en aquest “Liceu” tinc la impressió que sistemàticament només es pensa en el valor econòmic del nostre treball, i estem subordinant la qualitat de la feina en pro de la quantitat. Al meu entendre el valor dels treballadors o dels empresaris hauria d'estar per sobre del seu valor econòmic, i estic convençut de que la millor manera de ser rendible i alhora millorar la qualitat de la feina, només és possible en base al respecte i el diàleg entre treballadors i mpresaris.
Crec que en aquest Liceu, s'hauria de començar a parlar en funció dels principis ètics i no tant en funció de principis de mercat, hauríem de poder defensar i valorar allò que és legítim i raonable i no només el diner i el poder.
No pretenc que treballadors i empresaris hagin d'estar d'acord en tot, però llastimosament, cada cop més, tinc la impressió que, en aquest teatre, no hi ha un clima de entesa i respecte, que sigui ètic i confortable per a tots.
La nostra classe política està en decadència, així com la nostra manera de entendre l'èxit, ja és hora de comprendre que l'èxit no pot ser quelcom individual, que cal reforçar i maximitzar la cooperació entre persones en base al respecte i la igualtat. I potser també hauríem de començar, a no confondre creixement econòmic amb productivitat, perquè el creixement no és només una qüestió de volum.
Xevi Martínez Rubio
No hay comentarios:
Publicar un comentario